miércoles, 4 de mayo de 2016

INTERIOR I MOBILIARI DE LA CASA BLOC






Aquest moble està situat al menjador del pis reconstruït de la casa Bloc.
Vaig escollir aquest moble ja que em va cridar l'atenció des del primer moment, no se si per el color la simplicitat o l'aspecte tan modern que té tenint en compte els anys que han passat des de la seva elecció i a quina casa anava destinat.
Un simple moble que té la funció de guardar objectes, papers, roba de sobretaula, plats... no ho sabem. el que si que podem observar es que és un moble simple, d'aproximadament 150 cm de llarg per 100 cm d'ample, que compleix a la perfecció la seva funció, deixant ocult allò que hi volem guardar de forma elegant. Tant sols amb unes guies i quatre potes fa que tinguem quatre espais amplis, independents i de fàcil accessibilitat.Uns tiradors metàl·lics sorprenent-ment incorporats en les portes, senzills i sense sobresortir del moble, evitant enganxades o ocupar uns centímetres de mes. Alçat amb quatre potes metàl·liques fa que sigui manejable i de fàcil higiene ja que podem netejar el terra i tots els seus cantons. Uns colors neutres suaus i sense sortir de la sintonia del pis fa que quedi dissimulat però vistós alhora. el color negre fa que sigui un moble senzill i ocult però al posar unes portes de color rosa pal fa que trenqui amb la decoració d'una manera molt subtil i elegant.

GATCPAC I LA CASA BLOC

Al 1930 va sorgir un nou moviment arquitectònic diferent fins el moment a l'estat espanyol. GATEPAC és el nom que engloba tots els grups arreu d'Espanya, a Catalunya GATCPAC (grup d'arquitectes i tècnics catalans per al progrés de l'arquitectura contemporània). El seu objectiu era igualar l'arquitectura catalana a la de la resta d'Europa, una arquitectura racionalista d'avantguarda. també a nivell espanyol van crear una revista anomenada A.C. on explicaven els seus projectes d'arquitectura, disseny d'interiors, cinema , fotografia, urbanisme... entre d'altres. en els seus 25 números van parlar dels corrents dels moment a la resta d'Europa, altres arquitectes i els seus projectes.

Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé,Joan Baptista Subirana van ser els representants de la GATCPAC catalana. principalment volien solucionar el greu problema que hi havia a Barcelona amb el ràpid creixement de la població obrera, la insalubritat, falta de llum natural o socialització d'aquests. D'aquí va sorgir la casa bloc in acollia a 270 famílies complint tots els objectius que volien solucionar i seguint els ideals de l'arquitectura Europea. El benestar d'aquestes famílies i de totes era imprescindible per ells, ni el ser pobre ni el ser ric és el que determinava el benestar a casa nostre, per això ells feien una arquitectura assequible, ben distribuïda, amb llum exterior, ventilació, higiene... estructures simples però ben pensades, seguint el moviment racionalista.

martes, 5 de abril de 2016

EILEEN GRAY

Eileen Gray nascuda a Wexford, Irlanda, 1878-París, 1976. És una de les dones que més a influit en el disseny contemporani.
El seu inici en aquest món comença amb les laques, un tractament que sorgeix en aquell moment mentres ella estudia belles arts a Londres i acaba marxant a París per perfeccionar la seva tècnica amb el mestre japonés Seizo Sugawara. Peces úniques fetes a mà amb un valor incalculable.
Al 1913 exposa una de les seves obres la qual li va donar un èxit immediat. el coleccionista d?art Jacques Doucet es converteix en el seu principal client juntament amb molts altres de l'alta societat.
al 1922 obre una botiga on poguer vendre el seus dissenys anomenada Jean Désert. En aquest període Eileen abança cap a un estil més funcional on realitzarà mobiliari amb formes tubulars i geomètriques.
Al 1927comença el seu projecte d'arquitectura on sobretot farà vivendes amb un estil elegant i senzill influida per le corbusier i Gropius. el seu major projecte és la seva pr`pia casa de vacances.
El que Eileen aporta son noves maneres de dividir els interiors, utilitzant prestatges, mòduls, biombos...


Bibendum de Eileen Gray
Casa E1027 - Eileen Gray

ART NOUVEAU, ART DECO, ESPERIT NOU



Igual que passa el temps avança el món, amb aquests moviments podem apreciar com en pocs anys canvien les coses, els pensaments i els gustos.
La gran marca de l'Art Nouveau és la importància de la decoració, tant en l'interior com en l'exterior, però no una decoració sense cap base sinó fent referència a la natura i als treballs artesans. una gran teatralitat omplia aquelles cases de llum com si fos un conte. No sabem si per l'avenç del temps o per que la gent es va cansar va desaparèixer d'una forma fatal.







En el text ens fa entendre que hi ha una progressió fins que desapareixen per complet les decoracions, però no és així, ja que sorgeix un estil nou, trencador que innova i desmarca tot el que té a veure amb l'ornamentació. Esperit Nou o Estil internacional va ser el moviment que va marcar un punt distintiu fins en aquell moment hi ho va canviar tot.
Aquest moviment va sorgir a partir d'un pavelló anomenat esprit nouveau, cubic, sense cap mena de decoració nomes unes lletres immenses EN. Creat per dos cosins Jeanneret i Charles-Edouard i Pierre Le Corbusier.
El primer impacte va ser molt negatiu ja que a la gent no l'hi agradava ja que els pocs que van visitar el pavelló van veure que el seu interior era completament despullat, sense cap decoració, cap mon deixar les fotos,... El més curios era que no pretenia escandalitzar a el públic ni estava tan buit per que no hi hagues pressupost sinó que era totalment meditat, ja que les basaes d'aquest moviment eren el rebuig total de la decoració. en el cas dels mobles Le Corbusier va reconèixer que alguns eren necessaris com taules i cadires. no van ser mobles dissenyats expressament per la casa sinó que van ser agafats de restaurants i llocs públics de País. no volia una casa plena de mobles i decoracions sino una casa eficient, ben pensada per complir la seva principal funció, poguer fer vida comodament.
Cases produïdes en massa on l'individu es tenia que adaptar a elles, aquesta era la seva principal idea ja que la casa havia de ser funcional i bàsica. però ni tot és blanc o negre sinó que hi han grisos i va ser molt útil com va pensar en unes cases bàsiques centralitzades en la eficiència, peró no era suficient ja que els humans no som màquines i encara que tots tenim unes necessitats principals no vol dir que amb aixó en tinguem prou i ens conformem, en la eficiencia en aquest cas d'una casa no només ens ha de ser funcional sinó que hi ha la comoditat, el sentir-nos bé, personalitzar-la, fer-la nostra i tot aixó esta dins d'aquesta eficiència.






Seguidament per no dir de manera solapada va sorgir l'Art Deco, amb una petita recopil·lació de l'Art Nouveau ja que la decoració, la importància dels interiors, brillants i amb galmour era un dels seus principals trets, lligats amb el vestuari de la gent cada cop més radicals, exòtics i cridaners. Un estil urbà, amb influències africanes, amb pells de zebra, gapart i fustes tropicals. Tornaben les artesanies i els materials rics, l'ornamentació també agafava un paper important tot i que ja no eren tan naturals sinó que predominaven les formes geomètriques. Tot tenia un gran aire de glamour i aixó feia que fos un moviment apreciat per a tothom però més per a grans modistes que podien donar corda als seus desitjos i major pretencions aconseguint la casa amb més llum i esplandosa. 






lunes, 29 de febrero de 2016

MOVIMENTS PASSATS DE MODA

Que passa qua a un moviment l'hi ha arribat el seu final?

Penso que és normal que els hi arribi el final a tots els moviments ja que el temps ha passat i a mesura que s'ha guanyat en anys també s'ha guanyat en coneixement i manera de pensar.
Com a major referent tinc la història de l'art, no son només pintures i pintors que pintaven allò que més els agradava sinó que son història avenç, evolució... Si sempre seguíssim amb un mateix estil quedaríem estancats en la història però alhora també és una pena abandonar allò que ens ha marcat una tendència, una manera de viure... per sort molts d'aquests moviments s'han pogut conservar a partir de mobles, pintures, escultures, literatura, teixits, edificis, entre d'altes. això si tenim la sort que ha set una transició poc a poc on ha sorgit un estil més adient al moment i es va fent el canvi subtilment. El pitjor crec que és quan hi ha un canvi d'opinió, un canvi que va en contra i en contes d'avançar va tres passos endarrera i això fa que el moviment anterior no sigui apreciat i es vulgui esborrar. El modernisme a set víctima d'un cas així, va sorgir en un moment de molt canvi, de diferents opinions i artistes que sense por s'avançaven al moment, tot això va fer que els conservadors volguessin esborrar i desterrar de la història el fantàstic moviment. Sort que el temps passa i com deia al principi la mentalitat cada cop és més oberta, i si no és així i ha més acceptació a la diversitat de pensament i no hi ha un sol estil sinó que n'hi ha mols cada un adaptat a la persona i així es guanyen, conserven i recuperen diferents moviments.

martes, 12 de enero de 2016

COL·LECCIÓ DE MOBLES DE NÚRIA PLA ARMENGOL



Ens van donar l'oportunitat de visitar la casa de la senyora Núria Pla Armengol, on no només visitàvem la seva llar sinó una part més intima i estimada, la seva gran col·lecció de mobles.
Una col·lecció amb un nombre immens de mobles de l'època medieval fins al s. XVIII, majoritàriament interessada en el moble espanyol però també amb peces de procedència italiana o dels Països Baixos. La gran majoria dels mobles en els que ella s'interessava eren mobles molt poc restaurats per no dir gens, principalment del país i tenia deliri pel moble medieval, del qual sen troben molt pocs.
De tota la gran col·lecció que va aconseguí reunir en vam poder veure una part mínima, insignificant en nombre però impactant en història i varietat.
Englobats entre el s. XV i XVII en van fer una pinzellada di diferents moments, renaixement, barroc, rococó... On vam poder veure diferents materials, valors, simplicitat, complexitat, utilitat , tendència...
És difícil definir o començar a explicar peça per peça en concret, ja que la gran majoria tenien una gran història amagada en el seu interior. Els mobles barrocs caracteritzats per un dels trets principals d'aquest moviment com podria ser la teatralitat, el joc de llums, decoració, detalls, misteriosos,... Mobles dignes de ser obres d'art,  ja que en alguns exteriors hi ha pintures, o els materials són enlluernadors com el banús, el marfil, la closca de tortuga,... mobles amb un valor incalculable, ja que no només eren un moble sinó que eren un referent de valor, calitat, diners d'aquells qui els posseïen i els ensenyaven amb orgull ja que eren un entreteniment per aquell qui els obria i tenia que descobrir en quin calaix secret estava l'objecte que buscava.


  Altres mobles de gran valor però menys insignificants, no per que fossin menys sinó que tot el contrari ja que mostren el pas del temps i el canvi d'estils que ha passat cada època i com fins i tot l'ebenista menys conegut intentava mostrar el seu talent realitzant les noves tècniques del moment. Aquests mobles i en particular un, som els que la col·leccionista es mirava amb uns altres ulls, ja per la seva simplicitat o autenticitat.


 No hi ha cap dubte que a partir dels objectes es pot entendre com va funcionar el passat, quins eren els seus valors i com es passaven de generació a generació. Un clar exemple, és que els mobles viatjaven amb els seus propietaris allà on ells anessin, fins i tot, una insignificant cullera. Per aquest motiu, es van crear cada cop més mobles i cada cop més apreciats, ja no eren un simple objecte on posar una figureta maca sinó un objecte teu, que et permetia posar la teva figureta i tot allò que fos teu.

lunes, 11 de enero de 2016

GRANDESA ISABELINA VS SIMPLICITAT DE THONET

Per ser dos estils que comparteixen època són l'antitesi l'un de l'altre. Està clar que les influències que té cada estil tenen molt a veure amb com evolucionen als diferents indrets.

Tenim l'estil Isabelí que ens deixa bocavadats amb la seva grandesa i majestuositat, mobles elegants, de grans dimensions, amb una gran importància en la seva decoració normalment de trets naturals i imponents fustes com el caoba, palosanto o el banús, que en fan d'aquests mobles autèntiques obres d'art. L'estil Imperi encara es veu reflectat, mobles pesats amb grans peus massissos, cada cop menys pero per aquells que s'ho podien permetre encara perduren les cares marqueteries que donaven prestigi i simbol de riquesa a la noblesa.

En canvi tenim l'estil Thonet sense cap mena de comparacío amb l'estil anterior. La corva, el dinamisme, la simplicitat i la comoditat són els trets principals.
Thonet, ebanista alemany d'estil Biedermier, va proposar una nova idea de moble i procés de fabricació. Gràcies a la industrialització va buscar la manera de fer un moble senzill i de un baix cost. Va investigar el procés de corvar la fusta amb un procés mitjançant vapor, el resultat va ser espectacular, va sorgir un nou estil on la prioritat era el moble còmode i a la vast de tothom. Fora el pes, la ornamentació, les fustes cares i els processos impossibles de pagar.

Em sembla maravellos com realment sorgeix un estil nou, un estil que realment trenca esquemes i a partir dell sen fa un ara i un després. no és com la gran majoria dels altres estils, que ni molt menys els hi trec el seu valor, però no deixen de ser afegits d'estils anteriors amb una petita modificació. Thonet fa que deixemm de costat els estils NEO.. per una nova era industrial on el moble ja no és pel rei, el príncep o el noble sinó per a tots.