jueves, 19 de noviembre de 2015

ÈPOCA VICTORIANA VS ÈPOCA CONTEMPORÀNIA


Amb aquest article, la teva ment s'obre una miqueta més i fas una petita reflexió, podria ser que èpoques posteriors a la nostra visquessin millor? Dubto en certs aspectes que la vida d'aquesta parella d'historiadors sigui millor que l'actual en tots els aspectes.

En algun moment o altre la idea de poguer veure i viure en altres èpoques ha rondat per el meu cap, i segueix present com seria la vida, la cultura, l'urbanisme, la societat,... en altres temps, però no és possible realitzar aquesta experiència ja que no tenim una màquina del temps i per molt que voguem ambientar la nostre vida amb canvis com la decoració, els objectes, la roba,... no canviem una societat, un pensament global del moment.

Si que és veritat que em sembla molt interessant i complicat el canvi que fan aquesta parella, entenc que sigui difícil fer un canvi tan gran en una societat tan marcada i tancada "encara que es digui que no" en que molts miren amb mala cara a aquell que decideix ser vegetarià només pel fet de que s'ha de pensar d'una manera diferent i no és l'ho típic i normal en l'actual societat. Tenen tota la raó quan diuen que em dimposar-nos envers la societat, tot allò que s'ha estipulat com a correcte i em de ser lliures, nosaltres mateixos.

També em sembla molt acertada la qüestió en que a mesura que passen els anys, es va tergiversant la història i coses com el corsé que ens sembla obstuidor, resulta que és beneficiós per la nostre postura i autoestima. És cert, que per comprendre la història, s'hauria de viure el moment, i ells ho aconsegueixen en una petita part amb aquest mètode, i poden comprovar un estil de vida diferent, en el qual queda reflectit que em avançat si, però em avançat cap a l'ho millor o cap a l'ho més còmode i que pot fer a certes persones més adinerades?


jueves, 12 de noviembre de 2015

MOBLES MULTIFUNCÓ

Comparant els mobles neoclàssics amb multi funció envers aquest queda molt clar que els anys han passat i s'ha evolucionat.
En el neoclàssic tenien alguns "discrets" mobles multifuncionals, i dic discrets per que descobrir que aquell moble podia tenir més d'un ús, era tota una aventura. Es donava molta importància a que el moble fos maco per l'exterior i quedes amagat i recollit tot allò que es podia obrir, tan per que no destorbés o per tenir un moble coquetó i bonic. Penso que en aquella època ja començaven a abandonar la idea de que un moble és un simple objecte decoratiu sinó que a més d'omplir la casa i donar-li color també podia tenir una funció, fins i tot dues, però amagades. En canvi el que ens planteja aquest dissenyador no és només un moble multifuncional, sinó un moble atrevit que no amaga la seva doble funció sinó que intenta que es puguin apreciar juntes, que aconsegueixin certa harmonia i siguin estèticament bonics i funcionals. Innovar és una necessitat avui en dia, i ja poques coses ens fan pensar, vull dir, que per més dissenys fem d'una cadira no deixara de ser una cadira, en canvi amb la multi funció si que es pot innovar d'una manera diferent.


domingo, 1 de noviembre de 2015

MOBLES D'ESTIL NEOCLASIC

ESCRIPTORI  I TOCADOR



 





















Autor:Jean-François Oeben/ Jean-François Leleu
Període de construcció: 1721-1763/  1729-1807



Aquest escriptori tocador és molt interessant ja  no només pel seu aspecte sinó per la seva doble funció.

ESTÈTICA

El seu estil és un impàs del rococó cap el neoclassicisme ho podem veure en els següents elements:
Del rococó l'hi queden les potes cabriolé tot i que son més allargades, alguna curvatura que fa en els costats i el recarregament en l’ornamentació.
Els altres elements en canvi, son tots neoclassicistes. Començant per les potes, tot i tenir la forma cabriolé tenen aquesta peça metàl·lica al final per un reforç. La marqueteria molt acurada i de formes geomètriques, emmarca totes les sanefes i dibuixos. Un altre tret molt significatiu son els elements decoratius en forma de cintes florals o heura que pengen de la part superior del frontal i laterals.

COMPOSICIÓ I FUNCIÓ

El major interès que té aquest moble és la seva doble funció, escriptori i tocador.
Per utilitzar el escriptori em d'obrir el calaix principal que en realitat ens obre els quatre calaixos que té, aquest sens desplaça endavant i s'obre un taulell recobert d'una fina seda verda on podem escriure, més endarrere queda un petit caixetí amb un espai per la ploma i un altre de metall platejat per les tintes.
Si el que volem és utilitzar-lo com a tocador, el procediment és molt similar. Obrim el mateix calaix principal, el taulell de l'escriptori l'elevem amunt i tenim el mirall, i si elevem la tapa que ens trobem a sota ens queda un compartiment on guardar els cosmètics. Els altres dos calaixos dels laterals també els podem obrir de manera que la persona queda envoltada de calaixos.



ESCRIPTORI
























Autor: Jean-François Leleu
Periode de construcció: 1774-1776



ESTÈTICA

Moble d'estil neoclàssic ja que tots els detalls que té fan una referència a les bases d'aquest estil.
Predominen les línies rectes en tot el moble, les potes rectes amb forma cilíndrica i canalets d'orats que les decoren, al cim d'aquestes trobem els quadrats emmarcats i amb un detallet d'orat en forma de flor o corona. En aquest primer calaix hi trobem una sanefa decorativa de petites roses. A sobre zona per escriure amb detalls geomètrics realitzats amb marqueteria, també trobem una petita barana que rodeja els costats d'aquesta, la seva utilitat es per que no et caiguin els objectes que es tenen a sobre a més de decorar. A continuació trobem tres calaixos verticals dissimulats amb unes pintures de llibres classificats en diferents categories segons la seva posició. emmarcant-los unes petites columnes amb unes petites cintes d’element natural. Per últim un altre pis decorat amb la mateixa barana, i un calaix decorat amb una sanefa d'orada.

COMPOSICIÓ I FUNCIÓ

Aquest  escriptori és curiós per tots els compartiments secrets que té, comencem per el calaix superior on fa el detall, aquí és on tenim primer calaix ocult. Els següents són els del centre, camuflats amb els llibres pintats, aquests tres calaixos també sobren i tenen la funció de guardar llibres. L’altre és el més prim però el més gros de tots, en el qual tenim diferents compartiments i calaixos secrets.
























    

    lunes, 19 de octubre de 2015

    En aquest text ens fa una reflexió de les diferents cultures i els seus costums, a partir d'aquí, compara el món oriental que seu a terra amb l'occidental que seiem en una cadira.
    La reflexió dona voltes en el per que d'aquesta diferència que ha causat que uns hagin inventat un moble on poder seure i en el qual es senten còmodes, i els altres simplement seuen al terra i és aquesta la manera en la qual estan bé.
    Anomena diferents motius per els quals podria ser aquesta diferència, podria ser un tema cultural, la simplicitat i la manera minimalista de portar les seves vides, les mides del cos segons la procedència, el que allò natural és el millor,... totes aquestes respostes podrien ser vàlides però cap és la correcte sinó que és una qüestió de riquesa, no riquesa material sinó allò que dona una mica més de joc al dia a dia, un objecte artificial més que ens fa estar més distrets, un objecte més de decoració que realment no seria necessari si no ens hi haguéssim acostumat ja.

    lunes, 5 de octubre de 2015



    CARACTERÍSTIQUES DEL ESTIL IMPERI I RESTAURACIÓ

    L'estil Imperi caracteritzat per l'emperador Napoleó es caracteritza per:
    una geometria accentuada, volums acusats i masissos, motius decoratius d'orats. Una accentuada inspiració clàssica destaca elements com àguiles, dofins, àmfores, centaures, esfinx... augmentant la seva mida i col·locades normalment en parelles.
    Estil sobri i amb grandesa on la superfície dels mobles és llisa ressaltada amb columnes i pilastres on contribueixen també decoracions florals i temes mitològics.
    La fusta que predomina és el caoba menys quan per problemes polítics no es podia transportar-se i s'utilitzaven fustes més clares com l'om, el freixe...
    Però el que caracteritza sense cap dubte aquest estil son els seus majestuosos elements decoratius com l'àguila imperial, la victòria alada, imatges de la deessa fortuna, estrelles i abelles, també imatges militars com espases, fletxes, canons, trofeus, dards i la lletra "N" dins una corona de llorer, i per últim el cigne molt apreciat per l'emperatriu Josefina.

    La Restauració es produeix amb l'abdicació de Napoleó i amb la tornada dels Borbons.
    en un moment inicial el nou emperador Lluís XVIII no canvia el mobiliari sinó que deixa el que hi ha fins el moment només realitzant el petit canvi d'arrancar tots aquelles elements que tenen a veure amb Napoleó.
    Carles X ja fa el primers canvis per adquirir unes característiques noves, ja no s'utilitza el caoba, predominen les fustes clares, freixe, om, plataner, llimoner, sicòmor... es deixen de banda els motius d'orats i són substituïts per subtils motius de fusta fosca (amarant,palissandre...). predominen les formes poc anguloses i corbes més suaus. el que defineix aquest nou estil és la importància a la comoditat.


    BIEDERMEIER

    L'estil Biedermeier comença sent una variant de l'estil Imperi i d'altres estils que s'havien anat estenent al llarg de tot Europa.
    Sorgeix un estil sobri al contrari de la monumentalitat de l'estil imperi, pràctic i una gran funcionalitat de les seves solucions, línies sinuoses i una sorprenent utilització de la ironia que l'hi proporciona un caràcter modern.
    Predominen les línies simples com les del cub i el cilindre, els motius decoratius es redueixen a la fusta fosca o la clara segons la tonalitat del fons, fent que desapareixin els motius decoratius d'orats.
    Les taules: els suports poden estar fets de una, dos o quatre columnes presentant una forma cònica a causa de la disposició del seu diàmetre, els taulell de forma ovalada o circular, normalment ampliables.
    Les cadires: caracteritzades per la varietat en el seu respatller, normalment amb motius calats que caracteritzen al moble d'una gran lleugeresa. Una forma molt peculiar és la de vano o flors.
    Grans trets que caracteritzen aquest estil son les curioses formes que tenen les potes i les teles florals, de línies o llistes que entapissen  els sofàs. sorgeixen diferents mobles de mida petita com tauletes auxiliars que fan d'aquest estil una al·legoria a la comoditat i utilitat del mobiliari en relació amb l'humà.