En aquest text ens fa una reflexió de les diferents cultures i els seus costums, a partir d'aquí, compara el món oriental que seu a terra amb l'occidental que seiem en una cadira.
La reflexió dona voltes en el per que d'aquesta diferència que ha causat que uns hagin inventat un moble on poder seure i en el qual es senten còmodes, i els altres simplement seuen al terra i és aquesta la manera en la qual estan bé.
Anomena diferents motius per els quals podria ser aquesta diferència, podria ser un tema cultural, la simplicitat i la manera minimalista de portar les seves vides, les mides del cos segons la procedència, el que allò natural és el millor,... totes aquestes respostes podrien ser vàlides però cap és la correcte sinó que és una qüestió de riquesa, no riquesa material sinó allò que dona una mica més de joc al dia a dia, un objecte artificial més que ens fa estar més distrets, un objecte més de decoració que realment no seria necessari si no ens hi haguéssim acostumat ja.

CARACTERÍSTIQUES DEL ESTIL IMPERI I RESTAURACIÓ

L'estil Imperi caracteritzat per l'emperador Napoleó es caracteritza per:
una geometria accentuada, volums acusats i masissos, motius decoratius d'orats. Una accentuada inspiració clàssica destaca elements com àguiles, dofins, àmfores, centaures, esfinx... augmentant la seva mida i col·locades normalment en parelles.
Estil sobri i amb grandesa on la superfície dels mobles és llisa ressaltada amb columnes i pilastres on contribueixen també decoracions florals i temes mitològics.
La fusta que predomina és el caoba menys quan per problemes polítics no es podia transportar-se i s'utilitzaven fustes més clares com l'om, el freixe...
Però el que caracteritza sense cap dubte aquest estil son els seus majestuosos elements decoratius com l'àguila imperial, la victòria alada, imatges de la deessa fortuna, estrelles i abelles, també imatges militars com espases, fletxes, canons, trofeus, dards i la lletra "N" dins una corona de llorer, i per últim el cigne molt apreciat per l'emperatriu Josefina.

La Restauració es produeix amb l'abdicació de Napoleó i amb la tornada dels Borbons.
en un moment inicial el nou emperador Lluís XVIII no canvia el mobiliari sinó que deixa el que hi ha fins el moment només realitzant el petit canvi d'arrancar tots aquelles elements que tenen a veure amb Napoleó.
Carles X ja fa el primers canvis per adquirir unes característiques noves, ja no s'utilitza el caoba, predominen les fustes clares, freixe, om, plataner, llimoner, sicòmor... es deixen de banda els motius d'orats i són substituïts per subtils motius de fusta fosca (amarant,palissandre...). predominen les formes poc anguloses i corbes més suaus. el que defineix aquest nou estil és la importància a la comoditat.


BIEDERMEIER

L'estil Biedermeier comença sent una variant de l'estil Imperi i d'altres estils que s'havien anat estenent al llarg de tot Europa.
Sorgeix un estil sobri al contrari de la monumentalitat de l'estil imperi, pràctic i una gran funcionalitat de les seves solucions, línies sinuoses i una sorprenent utilització de la ironia que l'hi proporciona un caràcter modern.
Predominen les línies simples com les del cub i el cilindre, els motius decoratius es redueixen a la fusta fosca o la clara segons la tonalitat del fons, fent que desapareixin els motius decoratius d'orats.
Les taules: els suports poden estar fets de una, dos o quatre columnes presentant una forma cònica a causa de la disposició del seu diàmetre, els taulell de forma ovalada o circular, normalment ampliables.
Les cadires: caracteritzades per la varietat en el seu respatller, normalment amb motius calats que caracteritzen al moble d'una gran lleugeresa. Una forma molt peculiar és la de vano o flors.
Grans trets que caracteritzen aquest estil son les curioses formes que tenen les potes i les teles florals, de línies o llistes que entapissen  els sofàs. sorgeixen diferents mobles de mida petita com tauletes auxiliars que fan d'aquest estil una al·legoria a la comoditat i utilitat del mobiliari en relació amb l'humà.