Ens van donar l'oportunitat de visitar la casa de la
senyora Núria Pla Armengol, on no només visitàvem la seva llar
sinó una part més intima i estimada, la seva gran col·lecció de
mobles.
Una col·lecció amb un nombre immens de mobles de
l'època medieval fins al s. XVIII, majoritàriament interessada en
el moble espanyol però també amb peces de procedència italiana o
dels Països Baixos. La gran majoria dels mobles en els que ella
s'interessava eren mobles molt poc restaurats per no dir gens,
principalment del país i tenia deliri pel moble medieval, del qual
sen troben molt pocs.
De tota la gran col·lecció que va aconseguí reunir
en vam poder veure una part mínima, insignificant en nombre però
impactant en història i varietat.
Englobats entre el s. XV i XVII en van fer una
pinzellada di diferents moments, renaixement, barroc, rococó... On
vam poder veure diferents materials, valors, simplicitat,
complexitat, utilitat , tendència...
És difícil definir o començar a explicar peça per
peça en concret, ja que la gran majoria tenien una gran història
amagada en el seu interior. Els mobles barrocs caracteritzats per un
dels trets principals d'aquest moviment com podria ser la
teatralitat, el joc de llums, decoració, detalls, misteriosos,...
Mobles dignes de ser obres d'art, ja que en alguns exteriors hi
ha pintures, o els materials són enlluernadors com el banús, el
marfil, la closca de tortuga,... mobles amb un valor incalculable, ja
que no només eren un moble sinó que eren un referent de valor,
calitat, diners d'aquells qui els posseïen i els ensenyaven amb
orgull ja que eren un entreteniment per aquell qui els obria i tenia
que descobrir en quin calaix secret estava l'objecte que buscava.
Altres mobles de gran valor però menys
insignificants, no per que fossin menys sinó que tot el contrari ja
que mostren el pas del temps i el canvi d'estils que ha passat cada
època i com fins i tot l'ebenista menys conegut intentava mostrar el
seu talent realitzant les noves tècniques del moment. Aquests mobles
i en particular un, som els que la col·leccionista es mirava amb uns
altres ulls, ja per la seva simplicitat o autenticitat.
No hi ha cap dubte que a partir dels
objectes es pot entendre com va funcionar el passat, quins eren els
seus valors i com es passaven de generació a generació. Un clar
exemple, és que els mobles viatjaven amb els seus propietaris allà
on ells anessin, fins i tot, una insignificant cullera. Per aquest
motiu, es van crear cada cop més mobles i cada cop més apreciats,
ja no eren un simple objecte on posar una figureta maca sinó un
objecte teu, que et permetia posar la teva figureta i tot allò
que fos teu.
